Amb aquesta entrada sembla que finalitzo aquest bloc dedicat a l'assignatura de NTAE, tot i que me'n recordo dels resums.
Amb el segon quadrimestre vam començar aquesta assignatura i, el bloc, tot i ser una font més avaluable, ha estat també una font d'informació i de referència.
No sé si el meu bloc ha estat gaire visitat, però al cap i a la fi, m'ha interessat molt tenir-lo perquè m'ha servit per a organitzar-me una mica més i millor; i per descobrir el seu funcionament intern.
Aquí "finalitzo" aquest seguiment, doncs.
Fins aviat!
domingo, 1 de junio de 2008
De les últimes actualitzacions (per ara)
Aquí us adjunto el link de la pàgina web que vam exposar el meu grup a la classe de NTAE, on hi ha un resum de l'assignatura i un bloc d'activitats JClic que considero que us poden ser molt útils de cara a l'estudi.
http://meuespai.googlepages.com/
http://meuespai.googlepages.com/
RESUMS
De cara als resums que he anat fent, anuncio que no els he acabat de penjar abans del "dia de l'entrega" del bloc, i en sóc conscient, però tinc pensat fer-ho igualment.
No els he acabat i crec que és millor que a mesura que ho vagi fent els vagi penjant. Em van molt bé a l'hora d'estudiar per a l'assignatura, i en tinc molts fets a mà que encara no he passat a ordinador. Ara no els penjo però ho faré.
No els he acabat i crec que és millor que a mesura que ho vagi fent els vagi penjant. Em van molt bé a l'hora d'estudiar per a l'assignatura, i en tinc molts fets a mà que encara no he passat a ordinador. Ara no els penjo però ho faré.
Pràctica voluntària: AUDACITY
La pràctica de l'Audacity que fa tant temps que he de penjar... Aquí us la poso finalment. Vaig tenir una mica de problemes -com ja havia comentat- i quan els vaig saber resoldre no me'n vaig recordar de penjar el resultat fina aquí.
Així doncs, us explico com vaig fer-ho i us ho adjunto.
L'audacity és un programa que ens ofereix un munt d'oportunitats ja que serveix per a editar i gravar sons. Després de fer unes quantes pràctiques a l'aula, se'ns va proposar que fessim un exercici a casa. Aquest consistia en escollir una cançó; retallar-la perquè només ocupés un minut o un minut i mig; fer un fade a l'inici i un al final (com un crescendo i un decrescendo); a la mitat de la peça baixar el volum i introduïr-hi dos fades més; i per acabar, gravar unes paraules nostres.
A l'hora d'emmagatzemar la feina, vam fer-ho en format MP3, perquè sinó no podríem obrir-la només que en els ordinadors que disposessin del programa.
Per a penjar-ho i fer-ho públic vam haver de triar un espai que es dediqués a emmagatzemar arxius. La majoria dels del grup vam apostar pel Megaupload i després de registrar-nos vam penjar l'arxiu que havíem editat i us el cito a continuació:
http://www.megaupload.com/es/?d=GRAU19DX
Així doncs, us explico com vaig fer-ho i us ho adjunto.
L'audacity és un programa que ens ofereix un munt d'oportunitats ja que serveix per a editar i gravar sons. Després de fer unes quantes pràctiques a l'aula, se'ns va proposar que fessim un exercici a casa. Aquest consistia en escollir una cançó; retallar-la perquè només ocupés un minut o un minut i mig; fer un fade a l'inici i un al final (com un crescendo i un decrescendo); a la mitat de la peça baixar el volum i introduïr-hi dos fades més; i per acabar, gravar unes paraules nostres.
A l'hora d'emmagatzemar la feina, vam fer-ho en format MP3, perquè sinó no podríem obrir-la només que en els ordinadors que disposessin del programa.
Per a penjar-ho i fer-ho públic vam haver de triar un espai que es dediqués a emmagatzemar arxius. La majoria dels del grup vam apostar pel Megaupload i després de registrar-nos vam penjar l'arxiu que havíem editat i us el cito a continuació:
http://www.megaupload.com/es/?d=GRAU19DX
El JClic
Aquí us penjo l'activitat del reciclatge que vam crear quan apreníem a fer funcionar el JClic Author (l'editor de les activitats JClic).
Pas per pas us explicaré una mica com ho vaig anar fent:
1. Vam obrir el programa JClic Author i paral·lelament vam anar al google. Vam buscar el contenidor del paper (blau), el del plàstic (groc), i una fotografia de brutícia entorn els contenidors.
Ja les vam buscar d'una mida no gaire petita, però tot i així, les vam retocar una mica igualment perquè es veiessin millor (obra del Gimp).
A continuació vam triar un títol pel bloc d'activitats , vam obrir totes les imatges des de la mediateca, i després vam anar a "activitats" i vam escollir una per una les tres que aniríem fent: associació simple i dos puzzles d'intercanvi.
Tractar amb els colors de la finestra (el fons i el marc), amb els missatges que decidim posar-hi (d'inici, de final i d'error), amb les diferents i múltiples opcions que ofereix cada tipus d'activitat (p.e. les juntes dels puzzles: ovalades, en punxa, rectangulars, etc.), etc.
Posteriorment, vam crear una pàgina web anant al paquet d'activitats, a "eines" i a "crear una pàgina web". Allà se'ns va obrir "index.htm" amb el nom que ens va demanar (que nosaltres vam posar el mateix que el del bloc d'activitats). Llavors, vam crear una pàgina des de www.googlepages.com al nostre gust on va caldre adjuntar les activitats JClic i la pàgina en htm que havíem creat amb anterioritat i oublicar-ho. Finalment afegir a la nostra pàgina de googlepages el link que ens dugués al JClic creat.
I això va ser tot!
Aquí us deixo la meva pàgina web amb el resultat final del que us acabo d'explicar:
http://martagmez1989.googlepages.com/
Pas per pas us explicaré una mica com ho vaig anar fent:
1. Vam obrir el programa JClic Author i paral·lelament vam anar al google. Vam buscar el contenidor del paper (blau), el del plàstic (groc), i una fotografia de brutícia entorn els contenidors.
Ja les vam buscar d'una mida no gaire petita, però tot i així, les vam retocar una mica igualment perquè es veiessin millor (obra del Gimp).
A continuació vam triar un títol pel bloc d'activitats , vam obrir totes les imatges des de la mediateca, i després vam anar a "activitats" i vam escollir una per una les tres que aniríem fent: associació simple i dos puzzles d'intercanvi.
Tractar amb els colors de la finestra (el fons i el marc), amb els missatges que decidim posar-hi (d'inici, de final i d'error), amb les diferents i múltiples opcions que ofereix cada tipus d'activitat (p.e. les juntes dels puzzles: ovalades, en punxa, rectangulars, etc.), etc.
Posteriorment, vam crear una pàgina web anant al paquet d'activitats, a "eines" i a "crear una pàgina web". Allà se'ns va obrir "index.htm" amb el nom que ens va demanar (que nosaltres vam posar el mateix que el del bloc d'activitats). Llavors, vam crear una pàgina des de www.googlepages.com al nostre gust on va caldre adjuntar les activitats JClic i la pàgina en htm que havíem creat amb anterioritat i oublicar-ho. Finalment afegir a la nostra pàgina de googlepages el link que ens dugués al JClic creat.
I això va ser tot!
Aquí us deixo la meva pàgina web amb el resultat final del que us acabo d'explicar:
http://martagmez1989.googlepages.com/
sábado, 24 de mayo de 2008
Resum: Imatges, Audacity, i programari i llicències
• LES IMATGES
N’hi ha 2 tipus:
1-Mapa de bits: compostes per píxels/punts.
2-Vectorials: compostes per vectors (línies que tenen dues cordenades).
1: Molt important:
-> QUALITAT
-> PES (KB o MB)
-> GRANDÀRIA (píxels/punts)
-> PROFUNDITAT DELS COLORS
-> RESSOLUCIÓ
2: Les podem tridimensionar tant com volguem. Ex.: Cartells.
RECORDAR: 1000 KB = 1 MG. Quant pesa una imatge? 100-200 MB (depèn).
• L’AUDACITY:
L’Audacity també és un programa lliure; com el Gimp i d’altres. El que fa és editar. Treballa amb els arxius de so; els grava i els modifica al gust de l’editor.
Dit tècnicament: reprodueix el dispositiu (placa de so); i/o, l’enregistra (marca la placa de so).
(El so es transmet mitjançant unes ones (analògic). És amb aquestes ones amb les que es treballa).
Diferència entre “micròfon de càmara” i “micròfon de l’orinador”: 1: omnidireccional. 2: unidireccional (--> so d’ambient molt baix).
Definicií de “metadades”: dades que informen sobre les dades. Ex.: a la pantalla de l’MP3 et surt el títol de la cançó.
Un fitxer AUD. són molts arxius, arxius que són propietat de l’Audacity.
Una avantatja d’aquest programa és que els fitxers s’han d’obrir des del programa. Això fa que et guardi totes les pistes i propietats.
RECORDAR: 1 min. = 1 MB (aprox.) (en un fitxer comprimit).
• EL PROGRAMARI LLIURE I LES LLIÇÈNCIES D’ÚS:
Diferència entre “copyright” i “copyleft”:
Ex. de lliçència: Creative Commons.
Aspectes importants a tenir en compte:
-Mirar les lliçències que té allò que volem agafar.
-Pensar en el tipus de lliçència que voldrem adjudicar en publicar alguna cosa.
Si en alguna web no hi trobem res vol dir que aquesta té tots els drets reservats. Per defecte no podem agafar-ne res (delicte) i s’hauria de buscar l’autor.
Definició de “M.U.D.”: miniunitat didàctica.
Diferència entre “programa lliure” i “programa convencional”:
Definició de “programador”: escriu les instruccions que després llegirà i executarà un processador.
Definició de “codi obert”: llenguatge de programació.
Definició de “codi executable”: Cal convertir el codi font en sèries d’instruccions bàsiques (amb la compilació).
Per a fer servir un programa no és necessari tenir accés als codis font d’aquest; només s’ha de copiar al disc dur el seu codi executable.
Programari (= SOFTWARE) convencional/privatiu: limita la possibilitat de: detectar i corregir errades de programació; i, modificar-lo, traduir-lo i/o utilitzar-lo per a altres finalitats a les previstes pels seus autors.
El model de negoci de la indústria del programari consisteix a cedir el codi executable i impedir l’accés al codi font.
Classificació:
1- Programari gratuït (FREEWARE).
2- Programari de prova (SHAREWARE).
3- Programari comercial.
1- Programes que es poden fer servir gratuïtament.
2- Programes que et donen un període de prova i després et fan pagar per a utilitzar-los completament.
3- Programes que demanen un pagament previ i disposar d’una llicència comercial.
Programari de codi obert (= OPER SOURCE): es pot accedir al seu codi font i garanteix el dret a:
-estudiar-lo
-modificar-lo
-adaptar-lo
-recopilar-lo
-difondre’n la versió resultant
N’hi ha 2 tipus:
1-Mapa de bits: compostes per píxels/punts.
2-Vectorials: compostes per vectors (línies que tenen dues cordenades).
1: Molt important:
-> QUALITAT
-> PES (KB o MB)
-> GRANDÀRIA (píxels/punts)
-> PROFUNDITAT DELS COLORS
-> RESSOLUCIÓ
2: Les podem tridimensionar tant com volguem. Ex.: Cartells.
RECORDAR: 1000 KB = 1 MG. Quant pesa una imatge? 100-200 MB (depèn).
• L’AUDACITY:
L’Audacity també és un programa lliure; com el Gimp i d’altres. El que fa és editar. Treballa amb els arxius de so; els grava i els modifica al gust de l’editor.
Dit tècnicament: reprodueix el dispositiu (placa de so); i/o, l’enregistra (marca la placa de so).
(El so es transmet mitjançant unes ones (analògic). És amb aquestes ones amb les que es treballa).
Diferència entre “micròfon de càmara” i “micròfon de l’orinador”: 1: omnidireccional. 2: unidireccional (--> so d’ambient molt baix).
Definicií de “metadades”: dades que informen sobre les dades. Ex.: a la pantalla de l’MP3 et surt el títol de la cançó.
Un fitxer AUD. són molts arxius, arxius que són propietat de l’Audacity.
Una avantatja d’aquest programa és que els fitxers s’han d’obrir des del programa. Això fa que et guardi totes les pistes i propietats.
RECORDAR: 1 min. = 1 MB (aprox.) (en un fitxer comprimit).
• EL PROGRAMARI LLIURE I LES LLIÇÈNCIES D’ÚS:
Diferència entre “copyright” i “copyleft”:
Ex. de lliçència: Creative Commons.
Aspectes importants a tenir en compte:
-Mirar les lliçències que té allò que volem agafar.
-Pensar en el tipus de lliçència que voldrem adjudicar en publicar alguna cosa.
Si en alguna web no hi trobem res vol dir que aquesta té tots els drets reservats. Per defecte no podem agafar-ne res (delicte) i s’hauria de buscar l’autor.
Definició de “M.U.D.”: miniunitat didàctica.
Diferència entre “programa lliure” i “programa convencional”:
Definició de “programador”: escriu les instruccions que després llegirà i executarà un processador.
Definició de “codi obert”: llenguatge de programació.
Definició de “codi executable”: Cal convertir el codi font en sèries d’instruccions bàsiques (amb la compilació).
Per a fer servir un programa no és necessari tenir accés als codis font d’aquest; només s’ha de copiar al disc dur el seu codi executable.
Programari (= SOFTWARE) convencional/privatiu: limita la possibilitat de: detectar i corregir errades de programació; i, modificar-lo, traduir-lo i/o utilitzar-lo per a altres finalitats a les previstes pels seus autors.
El model de negoci de la indústria del programari consisteix a cedir el codi executable i impedir l’accés al codi font.
Classificació:
1- Programari gratuït (FREEWARE).
2- Programari de prova (SHAREWARE).
3- Programari comercial.
1- Programes que es poden fer servir gratuïtament.
2- Programes que et donen un període de prova i després et fan pagar per a utilitzar-los completament.
3- Programes que demanen un pagament previ i disposar d’una llicència comercial.
Programari de codi obert (= OPER SOURCE): es pot accedir al seu codi font i garanteix el dret a:
-estudiar-lo
-modificar-lo
-adaptar-lo
-recopilar-lo
-difondre’n la versió resultant
domingo, 18 de mayo de 2008
"Els nens amb televisió a l'habitació treuen pitjors notes" (error tècnic)
Els nens de vuit anys que tenen un aparell de televisió a l'habitació treuen pitjors notes als exàmens de matemàtiques, lectura i llenguatge que aquells que no en tenen, segons un estudi de les universitats Johns Hopkins i Stanford, als EUA, que es publica a "Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine". La investigació també indica que, per contra, els nens amb ordinadors a casa treuen millors puntuacions en les mateixes proves.
Científics nord-americans de les universitats Johns Hopkins i Stanford han fet un estudi sobre el rendiment escolar de nens de vuit anys. Les dades analitzades es van extreure d'entrevistes fetes a 348 nens, amb una edat mitjana de vuit anys, i entrevistes telefòniques als pares, efectuades entre la tardor de l'any 1999 i la primavera del 2000.
Segons els investigadors, els nens amb un televisor a l'habitació consumeixen una mitjana de dues hores de televisió més que els que no en tenen. Concretament, consumeixen 12,8 hores de televisió setmanal, mentre que els nens que no tenen un aparell per al seu ús personal en veuen una mitjana de 10,7.
A partir dels informes dels pares, els científics han descobert que els estudiants amb ordinador a casa invertien 4,5 hores setmanals en el seu ús, mentre que els que no en tenen a casa només hi accedeixen una hora setmanal.
Els científics han descobert que els estudiants que tenen un televisor a l'habitació tenen resultats més baixos als exàmens en comparació amb els companys que no el tenen. En canvi, aquells que tenen un ordinador a casa puntuen més alt en totes les proves que aquells que no en tenen.
Si es tenen en compte els dos paràmetres alhora, les diferències són encara més significatives, i aquells que tenen televisió al dormitori i no tenen ordinador a casa van obtenir, de mitjana, puntuacions molt més baixes que aquells amb ordinadors a casa i sense televisió a l'habitació.
(Segueixo afirmant que potser duem una mica les coses a l'extrem. Fer que els nens tinguin relació amb les noves tecnologies està molt bé, però em costa força d'entendre que disposin d'una TV a l'habitació. Crec que així només s'aconsegueix que el nen s'aïlli de la resta del món i -si no se'l contola- s'"enganxi" a programes que no són gens productius).
Científics nord-americans de les universitats Johns Hopkins i Stanford han fet un estudi sobre el rendiment escolar de nens de vuit anys. Les dades analitzades es van extreure d'entrevistes fetes a 348 nens, amb una edat mitjana de vuit anys, i entrevistes telefòniques als pares, efectuades entre la tardor de l'any 1999 i la primavera del 2000.
Segons els investigadors, els nens amb un televisor a l'habitació consumeixen una mitjana de dues hores de televisió més que els que no en tenen. Concretament, consumeixen 12,8 hores de televisió setmanal, mentre que els nens que no tenen un aparell per al seu ús personal en veuen una mitjana de 10,7.
A partir dels informes dels pares, els científics han descobert que els estudiants amb ordinador a casa invertien 4,5 hores setmanals en el seu ús, mentre que els que no en tenen a casa només hi accedeixen una hora setmanal.
Els científics han descobert que els estudiants que tenen un televisor a l'habitació tenen resultats més baixos als exàmens en comparació amb els companys que no el tenen. En canvi, aquells que tenen un ordinador a casa puntuen més alt en totes les proves que aquells que no en tenen.
Si es tenen en compte els dos paràmetres alhora, les diferències són encara més significatives, i aquells que tenen televisió al dormitori i no tenen ordinador a casa van obtenir, de mitjana, puntuacions molt més baixes que aquells amb ordinadors a casa i sense televisió a l'habitació.
(Segueixo afirmant que potser duem una mica les coses a l'extrem. Fer que els nens tinguin relació amb les noves tecnologies està molt bé, però em costa força d'entendre que disposin d'una TV a l'habitació. Crec que així només s'aconsegueix que el nen s'aïlli de la resta del món i -si no se'l contola- s'"enganxi" a programes que no són gens productius).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
