Resum: Imatges, Audacity, i programari i llicències

• LES IMATGES

N’hi ha 2 tipus:

1-Mapa de bits: compostes per píxels/punts.
2-Vectorials: compostes per vectors (línies que tenen dues cordenades).

1: Molt important:

-> QUALITAT

-> PES (KB o MB)

-> GRANDÀRIA (píxels/punts)

-> PROFUNDITAT DELS COLORS

-> RESSOLUCIÓ


2: Les podem tridimensionar tant com volguem. Ex.: Cartells.


RECORDAR: 1000 KB = 1 MG. Quant pesa una imatge? 100-200 MB (depèn).

• L’AUDACITY:

L’Audacity també és un programa lliure; com el Gimp i d’altres. El que fa és editar. Treballa amb els arxius de so; els grava i els modifica al gust de l’editor.
Dit tècnicament: reprodueix el dispositiu (placa de so); i/o, l’enregistra (marca la placa de so).
(El so es transmet mitjançant unes ones (analògic). És amb aquestes ones amb les que es treballa).

Diferència entre “micròfon de càmara” i “micròfon de l’orinador”: 1: omnidireccional. 2: unidireccional (--> so d’ambient molt baix).

Definicií de “metadades”: dades que informen sobre les dades. Ex.: a la pantalla de l’MP3 et surt el títol de la cançó.

Un fitxer AUD. són molts arxius, arxius que són propietat de l’Audacity.
Una avantatja d’aquest programa és que els fitxers s’han d’obrir des del programa. Això fa que et guardi totes les pistes i propietats.

RECORDAR: 1 min. = 1 MB (aprox.) (en un fitxer comprimit).

• EL PROGRAMARI LLIURE I LES LLIÇÈNCIES D’ÚS:

Diferència entre “copyright” i “copyleft”:

Ex. de lliçència: Creative Commons.

Aspectes importants a tenir en compte:

-Mirar les lliçències que té allò que volem agafar.
-Pensar en el tipus de lliçència que voldrem adjudicar en publicar alguna cosa.

Si en alguna web no hi trobem res vol dir que aquesta té tots els drets reservats. Per defecte no podem agafar-ne res (delicte) i s’hauria de buscar l’autor.

Definició de “M.U.D.”: miniunitat didàctica.

Diferència entre “programa lliure” i “programa convencional”:

Definició de “programador”: escriu les instruccions que després llegirà i executarà un processador.

Definició de “codi obert”: llenguatge de programació.

Definició de “codi executable”: Cal convertir el codi font en sèries d’instruccions bàsiques (amb la compilació).
Per a fer servir un programa no és necessari tenir accés als codis font d’aquest; només s’ha de copiar al disc dur el seu codi executable.

Programari (= SOFTWARE) convencional/privatiu: limita la possibilitat de: detectar i corregir errades de programació; i, modificar-lo, traduir-lo i/o utilitzar-lo per a altres finalitats a les previstes pels seus autors.

 El model de negoci de la indústria del programari consisteix a cedir el codi executable i impedir l’accés al codi font.

Classificació:

1- Programari gratuït (FREEWARE).
2- Programari de prova (SHAREWARE).
3- Programari comercial.

1- Programes que es poden fer servir gratuïtament.
2- Programes que et donen un període de prova i després et fan pagar per a utilitzar-los completament.
3- Programes que demanen un pagament previ i disposar d’una llicència comercial.


Programari de codi obert (= OPER SOURCE): es pot accedir al seu codi font i garanteix el dret a:

-estudiar-lo
-modificar-lo
-adaptar-lo
-recopilar-lo
-difondre’n la versió resultant

"Els nens amb televisió a l'habitació treuen pitjors notes" (error tècnic)

Els nens de vuit anys que tenen un aparell de televisió a l'habitació treuen pitjors notes als exàmens de matemàtiques, lectura i llenguatge que aquells que no en tenen, segons un estudi de les universitats Johns Hopkins i Stanford, als EUA, que es publica a "Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine". La investigació també indica que, per contra, els nens amb ordinadors a casa treuen millors puntuacions en les mateixes proves.

Científics nord-americans de les universitats Johns Hopkins i Stanford han fet un estudi sobre el rendiment escolar de nens de vuit anys. Les dades analitzades es van extreure d'entrevistes fetes a 348 nens, amb una edat mitjana de vuit anys, i entrevistes telefòniques als pares, efectuades entre la tardor de l'any 1999 i la primavera del 2000.

Segons els investigadors, els nens amb un televisor a l'habitació consumeixen una mitjana de dues hores de televisió més que els que no en tenen. Concretament, consumeixen 12,8 hores de televisió setmanal, mentre que els nens que no tenen un aparell per al seu ús personal en veuen una mitjana de 10,7.

A partir dels informes dels pares, els científics han descobert que els estudiants amb ordinador a casa invertien 4,5 hores setmanals en el seu ús, mentre que els que no en tenen a casa només hi accedeixen una hora setmanal.

Els científics han descobert que els estudiants que tenen un televisor a l'habitació tenen resultats més baixos als exàmens en comparació amb els companys que no el tenen. En canvi, aquells que tenen un ordinador a casa puntuen més alt en totes les proves que aquells que no en tenen.

Si es tenen en compte els dos paràmetres alhora, les diferències són encara més significatives, i aquells que tenen televisió al dormitori i no tenen ordinador a casa van obtenir, de mitjana, puntuacions molt més baixes que aquells amb ordinadors a casa i sense televisió a l'habitació.


(Segueixo afirmant que potser duem una mica les coses a l'extrem. Fer que els nens tinguin relació amb les noves tecnologies està molt bé, però em costa força d'entendre que disposin d'una TV a l'habitació. Crec que així només s'aconsegueix que el nen s'aïlli de la resta del món i -si no se'l contola- s'"enganxi" a programes que no són gens productius).

"Els nens amb televisió a l'habitació treuen pitjors notes"

Entrevistes i "autoavaluació" del bloc

Vaig veure que el tema de l'entrevista que vaig posar fa un temps no va funcionar. Totes tenim molta feina :). Pel que fa al manteniment del bloc, vaig començar posant-hi les entrades que corresponien i, a mesura que el curs ha anat avançant la feina que abans esmentava ha anat en augment -com és força lògic-.
Així doncs, ara que se'ns planteja fer un JClic per l'assignatura, i el meu grup hem decidit fer-lo de NTAE (així aprofitem i repassem el temari), m'aniran molt bé els resums de les primeres entrades. Em disposo a continuar fent-los!

Això em servirà a mi i espero que a les meves companyes -i company- també.

Pràctica viedo

Aquí penjo finalment el video. M'ha costat una mica. A veure si funciona!!