Resum: Imatges, Audacity, i programari i llicències

• LES IMATGES

N’hi ha 2 tipus:

1-Mapa de bits: compostes per píxels/punts.
2-Vectorials: compostes per vectors (línies que tenen dues cordenades).

1: Molt important:

-> QUALITAT

-> PES (KB o MB)

-> GRANDÀRIA (píxels/punts)

-> PROFUNDITAT DELS COLORS

-> RESSOLUCIÓ


2: Les podem tridimensionar tant com volguem. Ex.: Cartells.


RECORDAR: 1000 KB = 1 MG. Quant pesa una imatge? 100-200 MB (depèn).

• L’AUDACITY:

L’Audacity també és un programa lliure; com el Gimp i d’altres. El que fa és editar. Treballa amb els arxius de so; els grava i els modifica al gust de l’editor.
Dit tècnicament: reprodueix el dispositiu (placa de so); i/o, l’enregistra (marca la placa de so).
(El so es transmet mitjançant unes ones (analògic). És amb aquestes ones amb les que es treballa).

Diferència entre “micròfon de càmara” i “micròfon de l’orinador”: 1: omnidireccional. 2: unidireccional (--> so d’ambient molt baix).

Definicií de “metadades”: dades que informen sobre les dades. Ex.: a la pantalla de l’MP3 et surt el títol de la cançó.

Un fitxer AUD. són molts arxius, arxius que són propietat de l’Audacity.
Una avantatja d’aquest programa és que els fitxers s’han d’obrir des del programa. Això fa que et guardi totes les pistes i propietats.

RECORDAR: 1 min. = 1 MB (aprox.) (en un fitxer comprimit).

• EL PROGRAMARI LLIURE I LES LLIÇÈNCIES D’ÚS:

Diferència entre “copyright” i “copyleft”:

Ex. de lliçència: Creative Commons.

Aspectes importants a tenir en compte:

-Mirar les lliçències que té allò que volem agafar.
-Pensar en el tipus de lliçència que voldrem adjudicar en publicar alguna cosa.

Si en alguna web no hi trobem res vol dir que aquesta té tots els drets reservats. Per defecte no podem agafar-ne res (delicte) i s’hauria de buscar l’autor.

Definició de “M.U.D.”: miniunitat didàctica.

Diferència entre “programa lliure” i “programa convencional”:

Definició de “programador”: escriu les instruccions que després llegirà i executarà un processador.

Definició de “codi obert”: llenguatge de programació.

Definició de “codi executable”: Cal convertir el codi font en sèries d’instruccions bàsiques (amb la compilació).
Per a fer servir un programa no és necessari tenir accés als codis font d’aquest; només s’ha de copiar al disc dur el seu codi executable.

Programari (= SOFTWARE) convencional/privatiu: limita la possibilitat de: detectar i corregir errades de programació; i, modificar-lo, traduir-lo i/o utilitzar-lo per a altres finalitats a les previstes pels seus autors.

 El model de negoci de la indústria del programari consisteix a cedir el codi executable i impedir l’accés al codi font.

Classificació:

1- Programari gratuït (FREEWARE).
2- Programari de prova (SHAREWARE).
3- Programari comercial.

1- Programes que es poden fer servir gratuïtament.
2- Programes que et donen un període de prova i després et fan pagar per a utilitzar-los completament.
3- Programes que demanen un pagament previ i disposar d’una llicència comercial.


Programari de codi obert (= OPER SOURCE): es pot accedir al seu codi font i garanteix el dret a:

-estudiar-lo
-modificar-lo
-adaptar-lo
-recopilar-lo
-difondre’n la versió resultant